Reflexions educació: El bon mestre

El bon mestre

Penso que l’educació és més obra d’amor que de ciència. Que no sigui mestre el que no en senti una verdadera vocació, i no es vegi capaç d’estimar tractant els infants amb respecte a la seva personalitat; que s’entregui a l’obra educativa incondicionalment, sense mesura de temps, ni de guanys ni d’avantatges ni d’honors. Ésser mestre es porta a dins. El que ho és copsa cada reacció del deixeble i sap respondre adequadament per a orientar-lo en els seus instints, i fer que actuï responsablement d’acord amb ell mateix. Això exigeix a un mestre una fina percepció, un gran respecte, i una estimació profunda per a cada infant.

No hi ha res més interessant i difícil que el coneixement de la persona humana i és una felicitat inefable el reeixir en l’educació d’un fill dels homes, i aconseguir en ell un comportament habitual correcte, per convenciment, mai per imposició. El bon mestre s’entrena a l’obra per amor desinteressat, humilment però amb passió.

El que farà més per Catalunya serà el més bon educador dels seus fills. Amor, respecte i desinterès podrien donar unes masses ciutadanes educades i lliures.

Angeleta Ferrer Sensat

Font: http://www.catorze.cat/noticia/8171/bon/mestre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *