Els cicles perduren i, de nou, el solstici d’estiu truca a la porta.

Cada solstici ens invita a parar, observar, connectar,…

Amb el solstici d’estiu arriba la nit més curta de l’any i el dia més llarg. La llum en la seva màxima expansió, la maduresa del cicle i la plenitud.

L’estiu ens invita a compartir, somriure, expressar, crear,… Després de tota la sembra i creixement, l’estiu ens invita a recollir els fruits, a gaudir, descansar, …

Cada solstici i equinocci ens recorden que som cíclics, que la vida són cicles, que ens expandim, creixem i transcendim en espiral,…

El solstici d’estiu ens invita a repassar, reconèixer, agrair, enfocar, desprendre’ns, integrar, obrir-nos,…

Et proposo agafar paper i llapis i, des del silenci i la interioritat, repassar on et trobes en el teu camí: Què has sembrat? Què has recollit? Cap on vols anar? Què vols deixar enrere? Què has après?

Obrir-se a la màgia del cicle, dansar amb els nostres propis ritmes i el ritme de la vida, agrair profundament i, sobretot, escampar llavors d’AMOR que possibilitin una vida sentida i plena de sentit per a tu i tota la humanitat.

Et desitjo un estiu ple d’instants viscuts i gaudits!

I recorda, mica en mica, el cicle portarà de nou canvis i el dia s’anirà escurçant i t’anirà invitant a entrar “Dins Teu”… per, d’aquí uns mesos, poder acollir la tardor.

Una abraçada, Roser