m’he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total, sinó, posem per cas, com m’agrada la taula, ara un pessic d’aquesta salsa, oh, i aquest ravenet, aquell all tendre, què dieu d’aquest lluç, és sorprenent el fet d’una cirera. m’agrada així la vida, aquest got d’aigua, una jove que passa pel carrer aquest verd aquest pètal allò una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls, i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,…