autors

Entrevista a Alguer Miquel

Txarango és un grup que m’arriba profundament, pel que transmet i, sobretot, pel què em fa sentir. Us comparteixo aquesta entrevista que van fer-li a l’Alguer Miquel i que m’encanta, per si us inspira i us porta una mica més enllà 😉

Read More

Instants…

De tant en tant la vida et regala belles troballes com aquest bloc: http://sabatesvermelles.blogspot.com amb entrades com aquesta (que el gaudiu):

Instants

Aquesta nit l’estiu esclata, i la llum s’escola per qualsevol forat, disposada a trencar les ombres, fer petites les pors, i esvair alguns dubtes.
Em trec les sabates per trepitjar la terra calenta, per ballar nua espolsant-me la mandra i la vergonya mentre la lluna tafanera em guaita penjant del sostre de la terra. M’estiro… Tanco els ulls… Respiro… Penso… Sento… I escric…
Aquesta nit em bull el cap, les idees, les paraules, les emocions, dansen per dins del cervell a un ritme vertiginós. S’emporten la son i corroboro per enèsima vegada com n’és de difícil assossegar aquest soroll intern de paraules. Així que m’aixeco, mirant de posar ordre. Tots tenim una ferida, una carència, un anhel que ens converteix en eterns buscadors de plenitud. Per això és que escric… Pel buit, aquest buit que ens mossega els talons disposat a devorar-nos i que comença amb la separació de la mare: A l’úter el plaer del tot. I amb el naixement descobrim l’angoixa de la carència, la pèrdua, el dolor… Des de llavors ens movem negociant amb el desig, i només de tant en tant, de forma efímera, la vida ens travessa, ens rescata de la mort i ens connecta a una felicitat que és absoluta per un instant. Ens enamorem de la vida que es torna orgàsmica. I en aquell moment, sense fer res, la complicitat de l’amor i l’habilitat d’estimar, ens rescaten. Mirar-nos, trobar-nos, sentir-nos, ens rescata. Ballar descalça, saltar i volar per un moment, ens rescata. La bellesa, la música, l’art, ens rescaten. Mullar-nos en l’aigua gelada, despullar-nos i sentir el sol que ens escalfa la pell, ens rescata. Riure o plorar des de la panxa, ens rescata…
Fins que tornem de la plenitud al buit, de la inspiració a l’expiració, de la llum a la foscor, de la vida a la mort, a l’anhel que ens despulla, ens empeny, ens transforma i, de tant en tant ens regala paraules per endreçar el no-res.

Font: http://sabatesvermelles.blogspot.com/2018/07/instants_13.html

Read More

“Como el Agua y el Aceite” de Melendi

Petits tresors que de tant en tant t’arriben ??..

.

Qué difícil es creer

Cuando sale el sol

Con cada mañana

Qué todo se apaga

Pero que bonito es

El saber que aún puedo comprender

A qué he venido

Porque sigo vivo

Aunque no sé que soy

Qué difícil es

Aceptar que tengo miedo a todo

Qué difícil es

Reconocerlo en su forma y modo

Qué difícil es

Intentar ser uno mismo

Cuando estás en el abismo

De saber que eres el todo

Y la nada

Si a la luna la llamamos luna

Y a la muerte muerte

Cómo puede ser

Que al mirarme en el espejo

No sepa quién es

Ese que me mira y no sabe que su pensamiento solo es

Una mezcla de barreras que ocultan su ser

Como el agua y el aceite

Y el tiempo se agota

Las horas son gotas

Que caen en un vaso

Que ha el paso que va

Siembran mi infinito

De escarcha y granito

En mi soledad

Qué difícil es

Aceptar que tengo miedo a todo

Qué difícil es

Reconocerlo en su forma y modo

Qué difícil es

Intentar ser uno mismo

Cuando estás en el abismo

De saber que eres el todo

Y la nada

Si a la luna la llamamos luna

Y a la muerte muerte

Cómo puede ser

Que al mirarme en el espejo

No sepa quién es

Ese que me mira y no sabe que su pensamiento solo es

Una mezcla de barreras que ocultan su ser

Como el agua y el aceite

Que el mundo está al reves

No pasa nada

Que sientes soledad

No pasa nada

Que tienes miedo a ser

No pasa nada

Que sufres sin porque

No pasa nada

Que no quieres mirar

No pasa nada

Que nunca pasará, ni pasa nada

En este Mundo de locos

Donde no somos pocos

Los que pensamos que no pertenecemos a él

Y que estamos aquí para recuperar alguna asignatura

Que se nos quedó pendiente

Me temo que es el amor esa cosa pendiente

Pues, según lo voy sintiendo

Más aleja el pensamiento de la ley de la materia

Convirtiendo en algo etereo mi vivir

Y olvidando al fin

Mi guerra personal por existir

Voy sintiendo que mis pasos

Nunca fueron mios del todo

Y quizás, tal vez el camino estuviera marcado

Y aunque torpe, siempre fui

Para ver, sin intereses

Impropios de un cantautor cuya casa es su canción

Y la vende sin doblezes

Que lindo maestro es la vida

Que te repite el examen hasta que por fin lo apruebes

Y si no es en esta vida

Lo haremos en la siguiente

Yo seré un alumno más, eternamente

Ahora que sé donde el amor mora

En el presente, en el ahora

Read More

Cita del llibre “Mujeres que Corren con los Lobos”

La diferencia entre vivir desde el alma y vivir sólo desde el ego radica en tres cosas: la habilidad de percibir y aprender nuevas maneras, la tenacidad de atravesar senderos turbulentos y la paciencia de aprender el amor profundo con el tiempo.

Sería un error pensar que se necesita ser un héroe endurecido para lograrlo. No es así. Se necesita un corazón que esté dispuesto a morir y nacer y morir y nacer una y otra vez.

“Mujeres que Corren con los Lobos”, Clarissa Pinkola Estés

 

Read More

“Per actuar amb dignitat cal tenir valentia”

Sakyong Mipham, lama del llinatge budista Shambhala, corredor de maratons. Tinc 53 anys. Vaig néixer a l’ Casat, tinc tres filles. Encapçalo el llinatge budista Considero la humanitat bona, íntegra i digna. Hem de confiar en la nostra pròpia vàlua, però hi ha una tendència a abandonar la idea d’humanitat

Colab.LV | Foto: Jordi Play

 

“Per actuar amb dignitat cal tenir valentia”

 

El dubte

Encapçala el llinatge budista tibetà Shambhala que va heretar del seu pare i mestre, una comunitat global de més de 200 centres de meditació els ensenyaments dels quals es basen en la contemplació i el nodriment de la bondat fonamental que habita en cada ésser humà, una suma que ens encamina cap a una societat il·luminada. Reencarnació de Mipham el Gran, també és corredor de maratons i té diversos llibres publicats. Ediciones La Llave ha traduït Correr y meditar, ensenyaments per entrenar el cos i la ment, i El , basat enels diàlegs espirituals que pare i fill van mantenir sobre la bondat fonamental i la possibilitat d’aconseguir una societat il·luminada i com el fill vadissipant els seus dubtes.

 Vostè ha crescut a l’ombra del pare?

El meu pare, Chögyam Trungpa Rimpoché, va ser un cèlebre mestre tibetà, erudit i governant.

Custodi dels ensenyaments més sagrats.

…I més antics. Era clarivident, va predir la ­caiguda del Tibet, la qual cosa li va permetre preparar la fugida de centenars de persones. Travessant l’ Himàlaia va tenir la visió de crear una societat humana il·luminada que donés pas a una xarxa de saviesa i bondat.

No deu ser fàcil estar a la seva altura.

Teníem una potent connexió, érem amics molt íntims.

Vostè també creu en la possibilitat d’una societat il·luminada?

Si podem confiar en la nostra pròpia bondat, aquesta il·luminarà la nostra vida, les nostres llars, llocs de treball, hospitals, escoles, polítics…, i tota la societat.

Sembla utòpic.

Tota persona vol ser respectada, estimada i cuidada. Els conflictes i la violència neixen quan dues persones no es reconeixen.

Persones que han estat cuidades i estimades només pensen en elles mateixes.

Necessiten introspecció. En aquell moment aparentment insignificant en què sentim la nostra pròpia bondat, té lloc un moviment ­sísmic.

Quin és el principi fonamental de la filosofia Shambhala?

Per actuar amb dignitat cal tenir valentia, viure en el desafiament, però les persones temem i dubtem.

La covardia és producte del dubte?

Sí. Els covards s’oculten darrere de la negativitat que escampen al seu pas. Vivim immersos en continus desafiaments externs i interns. Ens debatem entre el dubte i la confiança.

Confiança és una paraula molt gran.

Es tracta de conquerir una ment prou relaxada per confiar en l’il·limitat de la seva saviesa i compassió inherents.

Difícil creure-s’ho si mires al teu voltant…

Podem riure amb equanimitat de quant ens esforcem a intentar mantenir les nostres presses i baralles. En lloc de queixar-nos podem riure i oferir paraules amables. Tot el que ens surt al pas és una oportunitat per triar la confiança.

Confiança en un mateix?

Sí. Però quan ens sembla que som deficients ens maltractem, i després maltractem d’altres de la mateixa manera. Si això es prolonga en el temps l’estat depressiu i agressiu es converteix en la norma.

…I anem clavant morrades.

Si confiem en la nostra pròpia vàlua, la ment té més fortalesa, flexibilitat, intel·ligència i magnanimitat respecte als seus propis sentiments i opinions. Ens hem d’oblidar de la preocupant sensació que som culpables d’algun tipus d’error fonamental.

Això sustenta la nostra cultura.

Apreciar on ens trobem ara mateix és un antídot contra la depressió el resultat del qual és l’alegria. Animar-se i estar alegre estabilitza la confiança. Necessitem compassió i connexió perquè la societat sigui saludable.

Tal com és dins és fora.

Exacte. El problema és que la influència de la societat és omnipresent i som incapaços de distingir els nostres propis valors i pensaments. Repetim el socialment acceptat.

Cal qüestionar?

Cal deixar anar pensaments i emocions, és a dir: deixar d’aferrar-se. Meditar sobre això, i després sortir al carrer amb un objectiu: ser amable.

Què és l’amabilitat?

És una energia que et permet sentir l’altre com una cosa teva. Ningú no sap el que passarà en la vida, hi estem junts plens de por i esperança. Amabilitat és reconèixer la vulnerabilitat pròpia i aliena.

Ser valent davant la incertesa.

La covardia és com estar congelat, no deixar que flueixi l’energia. La valentia sempre mirarà el potencial de les coses. Cal estar obert al que passi en el moment, viure en la immediatesa amb fortalesa i sensibilitat.

I la tendresa?

És aquí dins, hi hem de connectar, amb el no saber, amb la vulnerabilitat, amb la teva pròpia solitud. Si no ho fas, t’endureixes i deixes de sentir la vida. Tendresa vol dir sentir.

Una societat il·luminada, comença en un o en dos?

En dos, però cadascuna de les persones parteix del seu propi valor.

Les relacions són l’aspecte més difícil.

Però la felicitat està precisament en la connexió amb els altres. El problema és que ens dediquem a lluitar contra nosaltres mateixos; entretinguts amb qui volem ser, no sabem qui som. Cal apreciar en comptes de conquerir. Si la felicitat és un objectiu, no succeeix.

Aquesta claredat és esmunyedissa.

Quan em sentia desconcertat, el meu pare em deia: “Simplifica. Treballa en el moment, senzillament i adequadament, amb molta sinceritat. Sigues qui ets profundament. Així el que és simple pot comprendre el que és complicat.

Cada moment té la seva energia, o se’ns emporta o la conduïm. De vegades el meu pare m’agafava de la mà i em deia: “Siguem”. Així em mostrava que si podem sentir, llavors podem simplement ser.

 

Font: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20160924/41533183098/per-actuar-amb-dignitat-cal-tenir-valentia.html

 

 

Read More

Exposició Valeri Farràs 2016

Benvinguts, benvingudes,

Em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres aquesta presentació. He estat dies donant voltes i voltes en com plasmar el què vull dir, he dubtat de si ho volia llegir o si ho deixava fluir en el moment. Tenia clar el què, però no el com… i finalment aquí estic, llegint allò que em surt del fons del meu cor.

Fa dos dies el pare em va dir que un pintor busca tota la vida el seu quadre, un que potser no trobarà mai, sempre el busca… 

El pare per mi és i ha estat un gran mestre pel què fa referència a la recerca del sentit de la vida. El pare m’ha ajudat a comprendre i integrar què vol dir la creativitat, què vol dir ser artista i què és això de l’art.

En els últims temps he estat observadora d’aquestes paraules per tal de poder copsar i anar més enllà, i és precisament el pare, la seva pintura i el seu fer que m’han ajudat.

He entès que en realitat l’artista no crea res, l’obra no li pertany. Què vull dir amb això? La creativitat és una experiència de connexió, l’artista neix quan un és capaç de connectar-se, abandonant possessions i egos, i és capaç de plasmar la seva veritat a través de la seva obra, i després ho entrega als altres. Per tant, per mi l’art i la creativitat són dues paraules que estan al servei de la humanitat. Quan el pare viu aquesta experiència la vida es manifesta a través d’ell i plasma a la tela el què ha vingut a compartir, amb els seus matisos i la seva bellesa, amb la seva mirada autèntica, amb el seu traç i els seus colors, amb la seva força i subtilesa. Quan està connectat, l’obra esdevé art, el procés creativitat, i els cors que contemplen es commouen perquè allò plasmat els mostra també la seva pròpia llum i la possibilitat de manifestar-la. Tots tenim la capacitat de connectar-nos, de crear i de plasmar la nostra pròpia obra, ho podem fer a través de la tela, l’escriptura, la parla, l’escolta, la presència,… ho fa el forner que connectat fa el pa i el serveix cada matí, la mare que acompanya i viu la maternitat, l’escombriaire que escombra conscient de la seva tasca i deixa la seva presència arreu on passa, el músic que amb cada nota et fa sentir i vibrar,…

Les persones com el Valeri ens recorden cada dia que això està a l’abast de tots. Cada traç creat des d’aquest estat no deixa indiferent… quina feina tant bonica, oi papa? El missatge que deixes és molt més subtil i esperançador. No només ho copsen els ulls, quan estàs connectat i ho entregues als altres, ho copsa l’ànima.

De fet: bellesa, entrega, amor, compromís, presència, autenticitat,… són valors humans que neixen del cor i possibiliten un món esperançador.

A vegades hi ha quadres que el pare els toca any rere any, n’hi ha d’altres que després de 30 anys tornen al cavallet i són transformats totalment, altres que queden a mitges i inacabats,… aquests quadres ens recorden que la vida és la recerca constant de la nostra autenticitat, de la nostra veritat, del nostre sentit… i que no sempre hi ha “eurekes”, sinó molts laberints a transitar ple de paisatges i emocions.

També vull dir que ets un papa humà, no perfecte, que rondines, t’equivoques, ensopegues, et refàs, et superes, estimes,… un papa ple de vessants i possibilitador… la teva persona és un mirall per veure la meva; els teus defectes, un reflex dels meus; les teves virtuts, un recordatori de les meves; i la teva professió una brúixola per quan em perdo.

No és l’obra que pintes el més important, sinó des d’on ets capaç de crear-la… Per això en aquest món no serveixen els imitadors, la xispa hi és o no hi és, la connexió hi és o no hi és,… i això és fantàstic, doncs l’obra ens diu “busca la teva veritat, jo et mostro la meva i l’estat des d’on ha estat creada perquè ara tu busquis la teva i des d’aquesta emoció la manifestis!”

A través dels teus ulls i de la teva vida, m’és més fàcil comprendre la meva… mil gràcies de tot cor, t’estimo infinitament.

I a la resta que avui ens acompanyeu, els millors desitjos perquè allò que veieu, sentiu, penseu i copseu durant el passeig per aquesta exposició us apropi a vosaltres mateixos, us commogui i us permeti ser la vostra versió més autèntica.

Deixeu-me acabar amb un petit fragment que vaig escriure fa uns mesos i que crec que té força sentit avui:

.

Potser no vivim la nostra vida, potser la vida no ens pertany… 

La VIDA és, la vida ens viu, es manifesta a través nostre amb totes i cadascuna de les experiències viscudes, amb cada emoció, amb cada pensament, amb cada vincle,… 

La VIDA ens transcendeix i evoluciona sense pausa.

La VIDA és, permet que et visqui!!!

Moltes gràcies a tots!

Read More

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,

a poc a poc i amb molta confiança,

no pas pels vells topants ni per dreceres

grandiloqüents, sinó pel discretíssim

camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,

i amb turpituds, anhels i defallences,

humanament, entre brogit i angoixes,

pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,

reconduïm la vida amb la certesa

que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes

l’aigua de llum que brolli de les pedres

d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

Read More

Els nens aprenen el que viuen

Si els nens conviuen amb les crítiques, aprenen a condemnar.

Si els nens conviuen amb l’hostilitat, aprenen a barallar-se.

Si els nens conviuen amb la por, aprenen a ser covards.

Si els nens conviuen amb la compassió, aprenen a compadir-se d’ells mateixos.

Si els nens conviuen amb el ridícul, aprenen a ser tímids.

Si els nens conviuen amb la gelosia, aprenen el que és l’enveja.

Si els nens conviuen amb la vergonya, aprenen a sentir-se culpables.

Si els nens conviuen amb la tolerancia, aprenen a ser pacients.

Si els nens conviuen amb l’estímul, aprenen a estar confiats amb ells mateixos.

Si els nens conviuen amb l’elogi, aprenen a valorar.

Si els nens conviuen amb l’aprovació, aprenen a agradar-se a ells mateixos.

Si els nens conviuen amb l’acceptació, aprenen a trobar amor en el món.

Si els nens conviuen amb el reconeixement, aprenen a tenir un objectiu.

Si els nens conviuen amb la generositat, aprenen a ser generosos.

Si els nens conviuen amb la sinceritat i l’equilibri, aprenen el que són, la veritat i la justícia.

Si els nens conviuen amb la seguretat, aprenen a tenir fe en ells mateixos i en els que els envolten.

Si els nens conviuen amb l’amistat, aprenen que el món és un lloc bell on viure.

Si els nens conviuen amb la serenitat, aprenen a tenir pau mental.

Dorothy L. NOLTE

 

Font: Llibre “Sopa de pollo para el alma” de Mark V. HANSEN i Jack CANFIELD. 

 

Read More
Forma part de “Dins Teu”

Vols rebre els butlletins d’interioritat “Dins Teu”, recursos, entrades del blog, novetats, promocions i informació sobre les diferents activitats, tallers, formacions, teràpies i xerrades que es porten a terme?

SUBSCRIU-TE aquí:

.
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES

Les dades de caràcter personal que proporciones en aquest formulari seran tractades per Roser Farràs i Prat, responsable d’aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de dades personals que se’t sol·licita són per poder-te enviar butlletins d’interioritat “Dins Teu”, recursos didàctics, entrades del blog, novetats, promocions i informació sobre les diferents activitats, tallers, formacions, teràpies i xerrades que es porten a terme. La legitimació es realitza a través del consentiment de l’interessat. Les dades que facilites queden recollides en els servidors de mailrelay (CPC SERVICIOS INFORMATICOS SL). Pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, limitació i cancel·lació, tal i com es detalla a la Política de Privacitat. Pots consultar la informació addicional sobre el tractament de les dades personals a: Política de Privacitat.
Facebook
Twitter
Google+