interioritat

Entrevista a Alguer Miquel

Txarango és un grup que m’arriba profundament, pel que transmet i, sobretot, pel què em fa sentir. Us comparteixo aquesta entrevista que van fer-li a l’Alguer Miquel i que m’encanta, per si us inspira i us porta una mica més enllà 😉

Read More

Interioritat i alquímia

Interioritat és tot allò que passa dins teu, allò conegut, però també allò desconegut. És un món màgic i infinit per descobrir, on cada descoberta et fa més lliure i conscient. Si ho comparem amb un mapa, el que hi ha dins nostre és una cartografia plena de paisatges, climes, colors, sons, relacions, records, vida, llum, foscor,…

Acompanyar en la interioritat, quelcom que tinc la sort de fer, és quelcom màgic i preciós, la descoberta d’un mateix, el deixar anar el què no som per simplement SER, el canvi de mirada de fora cap a dins, el canvi d’actitud fruit d’elevar la vibració i connectar amb el cor,… és alquímia.

Recórrer un camí interior requereix coratge, saber que el camí està ple de tot i que vol ser viscut, que és un camí en espiral, la consciència sempre creix en espiral, i que la única cosa que vol és transformar-ho tot en llum i amor. Que fàcil sembla i que complicat ens ho fem a vegades rebutjant experiències, sentiments, pensaments, relacions,… que només ens volen viure,…

I el mes bonic de tot és que cada persona té el seu propi mapa a recórrer, cada interior és diferent. I per comprendre i abraçar a l’altre sempre ens cal respecte, comprensió, amplitud de mirada, un cor obert, confiança i absència de judicis. O sigui, primer de tot, ens cal recórrer el nostre propi camí interior, ser lliures per dins per deixar SER.

I mentrestant, tot és camí… camins i cartografies que ens ensenyen a créixer, a vegades per camins planers i altres per trams plens d’obstacles i desnivells. Però tot segueix sent creixement per a tu i per a tota la humanitat, siguin paisatges plens de colors o paisatges grisos i foscos.

Camines el teu mapa vital? Com és el teu interior? L’abraces? T’acompanyo?

http://www.roserfarras.com/ca/acompanyament_individual/

Read More

Dies de…

Cada any, per primavera, quan ja arriben els últims mesos per tancar formacions, grups i cercles, dins meu comença un procés de renovació i alquímia. En aquesta època, cada any reviso què faig, com ho faig, què vull deixar de fer, que vull començar de nou, què vull redefinir,…

A través del meu projecte “Dins Teu” comença una ruta d’interioritat per observar-me, acollir, reconèixer, deixar anar, redefinir,… i nous laberints apareixen per recórrer, créixer, compartir i expandir-me,… i vells camins es tanquen plens d’agraïment i amor.

Dies de silenci, escolta, creativitat, i mooooooooolta introspecció a tots els nivells! Una energia més pròpia de la tardor, però que en mi neix en plena primavera.

Enguany he descobert que el meu projecte és un “Projecte Cíclic”, un projecte que em connecta a la vida i a la mort constantment, un projecte que va madurant, fluint i prenent forma amb el meu propi camí de vida. Un projecte en el que tinc la sort de caminar amb moltes persones que, com jo, cerquen reconèixer-se i estimar-se tot transitant camins d’interioritat.

“Dins Teu”, un viatge fascinant que ja fa més de 7 anys que comparteixo. Cada vegada més lleugera, però davant un horitzó infinit que fa que em renovi constantment per dins i per fora. Un projecte que creix i s’expandeix en espiral, com la consciència i la vida.

Tu també sents aquesta necessitat de revisió, introspecció i renovació a la teva vida?

Read More

Eva en el Paraíso

Petites troballes boniques de compartir 🙂

Cuando Eva salió del Paraíso, se obsesionó con la idea de regresar a Él. 

Cada vez que se fijaba en los ennegrecidos edificios de la ciudad, en la suciedad de las aceras, en el hacinamiento o el ruido, cerraba los ojos y recordaba con angustia todo lo que que ya no tenía: un jardín exuberante con palmeras y árboles de frutas deliciosas, flores de colores vivos y pájaros exóticos, agua que brotaba de los manantiales subterráneos junto a un suelo de hierba esponjosa por el que caminar descalza… 

Eva sufría aquella ausencia desconsolada y eternamente incompleta. Adán y ella tenían una hipoteca, no podían abandonarlo todo e irse sin más. 

Mientras clavaba un póster del Jardín del Edén en la pared, prometiéndose ahorrar cada céntimo para el viaje de ambos, un viento gélido la sorprendió. Provenía de una verja abierta en su alma. Eva empujó la valla y se asomó con cautela. Las hierbas crecían salvajes entre cardúmenes y espinos en un terreno abandonado, rodeado por un enrejado lleno de óxido. La humedad y el frío le erizaron la piel. Eva se estremeció intranquila al vislumbrar el Jardín de su Ser. 

Durante muchos años ignoró aquel solar. Lo usó como trastero, y al dejar la verja abierta, permitió que desconocidos usasen el espacio sin respeto y arrojasen despojos. Pero los cardos le arañaban el alma cuando respiraba. Los trastos sonaban entrechocándose cuando se movía, y ella tiritaba destemplada por aquel frío. 

El Jardín del Edén la contemplaba desde el póster de la pared, hermoso e inalcanzable. Eva lo miraba y lo miraba sin saberse ciega… hasta que llegó el día en que realmente estuvo dispuesta a Ver. 

Fue entonces cuando caminó hacia su jardín interno. Ya no era una joven, los años le habían regalado valiosas perlas de experiencia. Nunca había conocido la paz ni el disfrute del momento presente. En su bélico perfeccionismo, siempre se había fijado en lo que le faltaba y en lo que estaba mal. Pero aquella vez, se arrodilló sobre la hierba y enterró su insatisfacción. Dejó de esperar a que llegasen semillas extraordinarias de tierras lejanas y plantó los frutos que ya comía. Sembró manzanas, aguacates, maíz, pipas, ciruelas y dátiles. 

Vio cómo otros entraban en aquel jardín y, en su inconsciencia, pisoteaban los brotes. Por ello, aprendió a cerrar la puerta y a elegir sus visitas. Comprendió que los vientos de ira y miedo devastaban su jardín, así que protegió los pequeños tallos y les dio calor con su cuerpo. Eva fue paciencia, Eva fue invernadero. 

Los días y los meses le enseñaron a vivir en el presente y a caminar siguiendo únicamente su propia armonía. Aprendió a soltar y a dejar ir. Celebró cuánto crecían sus plantas, sus árboles, sus lotos y orquídeas, en vez de compararlas con las del Jardín del Edén. Se llenó del olor de las flores y de la fruta que se pudre en la tierra. Cantó entre los árboles cuando aún no había trinos de pájaros. Encendió hogueras cada vez que volvió el frío. 

Eva nunca regresó al Paraíso. Eva se transformó en Paraíso.

Myriam Aram © Copyright de los textos: Myriam Aram

Font: Enlace

Read More
Forma part de “Dins Teu”

Vols rebre els butlletins d’interioritat “Dins Teu”, recursos, entrades del blog, novetats, promocions i informació sobre les diferents activitats, tallers, formacions, teràpies i xerrades que es porten a terme?

SUBSCRIU-TE aquí:

.
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES

Les dades de caràcter personal que proporciones en aquest formulari seran tractades per Roser Farràs i Prat, responsable d’aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de dades personals que se’t sol·licita són per poder-te enviar butlletins d’interioritat “Dins Teu”, recursos didàctics, entrades del blog, novetats, promocions i informació sobre les diferents activitats, tallers, formacions, teràpies i xerrades que es porten a terme. La legitimació es realitza a través del consentiment de l’interessat. Les dades que facilites queden recollides en els servidors de mailrelay (CPC SERVICIOS INFORMATICOS SL). Pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, limitació i cancel·lació, tal i com es detalla a la Política de Privacitat. Pots consultar la informació addicional sobre el tractament de les dades personals a: Política de Privacitat.
Facebook
Twitter
Google+