reflexions

I avui en faig 40!

40 anys, una edat plena d’interrogants, oportunitats, aprenentatges i a vegades plena de crisis si la vida no té rumb o tens dubtes del rumb que ha pres. Estadísticament l’edat que ens recorda que ja hem recorregut mitja vida,…

I jo, enguany bufo 40 espelmes amb alegria i pau pel camí viscut. Vaig néixer el primer dia de l’any, la mare diu que era bonica i que el part va ser ràpid. Els 40 em fan especial il·lusió, no sé ben bé perquè, però m’omplen de joia. Podria fer una llista de tot allò que he materialitzat fins els 40, de tot allò que he aconseguit, de les fites que em queden per assolir, de tot allò patit i superat, de tot allò estimat i creat,… però sento que el més important i el que millor puc compartir, és tot allò que més em ressona ara i aquí dins meu. Tot allò viscut que m’ha aportat al fantàstic món de la interioritat, la pau i el benestar.

40 anys, una espurna d’eternitat. 40 pensaments, frases, sentiments d’interioritat que neixen en mi avui:

  1. Caminar amb consciència em fa lliure.
  2. Ser amable amb mi mateixa ho fa tot més fàcil.
  3. Assumir la responsabilitat de la meva vida m’empodera.
  4. Acompanyar i deixar-me acompanyar m’omple.
  5. Recuperar la màgia de la vida, aquella que tant present tenia de petita, ha estat la clau.
  6. Recordar el joc i l’alegria és i ha estat tot un laberint.
  7. Deixar de buscar culpables, integrar i honrar el meu arbre, els meus ancestres, la meva família, els meus amics, la vida,… ha estat un gran descobriment.
  8. Escoltar la veu interior que em guia i deixar-me guiar és un acte de confiança que em fa feliç.
  9. Permetre que la vida em visqui, el gran què.
  10. Quelcom per recordar: estimar-me per poder estimar i abraçar-me per poder abraçar.
  11. Reconèixer els meus dons per posar-los al servei dels altres és el meu compromís.
  12. Observar els miralls de les relacions és un aprenentatge constant.
  13. Cultivar la humilitat és la millor sembra.
  14. Compartir la perfecta imperfecció que sóc m’allunya de les autoexigències i del parany d’haver de mostrar quelcom que no sóc.
  15. Tot està bé, sempre.
  16. Compartir en cercle ha estat una valuosa troballa.
  17. Facilitar espais de vida és el camí i l’horitzó.
  18. Inicis i finals, naixement i mort, llum i més llum,… la roda de la vida m’atrau.
  19. El tapete de l’àvia, l’espelma, l’altar, els detalls, els rituals,…
  20. Recuperar els regals de Nadal amb la mama i la germana, una gran alegria.
  21. L’abraçada del pare i la de la mare, quelcom que no em pot faltar.
  22. Tu i jo, jo i tu. Tots.
  23. Lyra, la gata inseparable de la bruixeta negra.
  24. Aiko, la meva nena estimada.
  25. Horus, el savi ajudant i ELL el respectuós i essencial home que en silenci es fa present i m’acompanya sempre.
  26. Els cercles de dones estant sent la transformació i la possibilitat de fer renéixer el meu SER.
  27. Que importants les persones que estan a la meva vida i les que entren de nou i l’omplen de llum i pols d’estrella, les companyes i companys de viatge,…
  28. Que no falti l’amor que tot ho abraça i tot ho viu.
  29. L’espiral de consciència que no deixa de rodar, que s’expandeix amb cada pas…
  30. La diferència ens allunya de l’avorriment i ens acosta per enriquir-nos i créixer plegats.
  31. Els àngels, els guies, la llum i l’essència, sempre presents.
  32. El tot i el res, el sentit i la vida.
  33. La veritat que el cor em mostra.
  34. La veritat que els cors de la gent em mostren.
  35. La llum que sóc, la llum que ets, la llum que som.
  36. Saber que no sé res i al mateix temps sentir que estic connectada a tota la saviesa universal.
  37. Gratitud, gratitud i gratitud.
  38. Cada vegada més presència, menys control, més autenticitat.
  39. La meva nena, la meva adolescent, la meva mama, la meva bruixa, la meva iaia, TOTA JO. Un món per ser reconegut, recordat, redescobert, reil·luminat,…
  40. Un breu resum: experimentar l’AMOR en tot i en tots.

 

40 anys de vida, plens de relacions i de colors, d’experiències i aprenentatges, una muntanya russa d’oportunitats.

Desitjo que la vida em sigui vivint i em porti tot allò que necessito per seguir expandint-me amb consciència i amor.

Mil gràcies a tothom per tots els instants viscuts plegats i plegades, cada trobada omple de llum aquest cor que anhela seguir reconeixent-se, expandint-se i retrobant-se fins l’infinit.

Namasté

Read More

Aquests dies que vivim…

Fa dies que em deixo sentir i escolto profundament la terra que trepitjo i estimo. Fa dies que m’observo i observo les persones i els moviments sistèmics que es donen. Fa dies que la vida ens mostra com a col·lectiu tot allò que vol ser transcendit i mirat, tot allò que no crea ni construeix, tot allò vell i enquistat que ens remou profundament. Tot el que està passant com a país ens mostra tantes coses si ho sabem llegir en clau d’interioritat… veiem l’odi, la ràbia, la tristesa, la frustració, la indignació,… però també la capacitat de caminar plegats, la il·lusió, les ganes de llibertat, la capacitat de perdó, la dignitat, la unió, l’empatia, la compassió,… Com a humanitat contenim totes aquestes llavors al nostre interior i es veuen manifestades com mai en aquests dies. Tot allò que veiem, sigui agradable o no, forma part de tots nosaltres. Tenim davant una oportunitat per poder sanar el nostre propi dolor, per poder perdonar, per poder transcendir… i per després poder construir un món on poder viure en llibertat i pau des d’un lloc pacífic, amorós, creatiu, inclusiu, possibilitador,…

Jo em sento esperançada, pesi que en molts moments m’acompanyi la tristesa o la indignació, fruits de la meva pròpia història. No crec en un ells i en un nosaltres, sinó en la possibilitat d’observar tot aquest dolor que ens desperta tantes emocions i tan variades. Esperançada perquè tots els que siguem capaços de transmutar a dins nostre tot això que sentim, ho aportem després a la totalitat amb conductes cíviques, plenes d’alegria i ànsies per crear quelcom bonic per a tothom.

No hi ha un ells i un nosaltres, sinó moviments de consciència. Jo intueixo una nova consciència que emergeix de dins de cadascú. Ho veig cada dia quan acompanyo i facilito grups i persones. L’empoderament que vivim molts i que manifestem des d’aquest lloc que vibra tan alt, per mi és una finestra oberta al món i a la vida.

Dins meu sento agraïment profund pel lloc que ocupa cadascú en aquest puzle que estem construint (i no hi descarto absolutament a ningú, en el puzle hi som tots) per tal que aquesta possibilitat conjunta es doni ara i aquí.

Amb tot plegat, i per no perdre’m enmig de tant soroll extern, jo només puc fer que recuperar el meu centre, sanar la meva pròpia ràbia, el meu propi dolor i la meva pròpia tristesa, per després sortir pacíficament i cridar ben alt que sóc lliure per SER, estimar, perdonar, manifestar i crear una nova realitat.

Namasté

Read More

Demà arriba el setembre…

Demà arriba el setembre, i amb ell la il·lusió de l’arrencada, l’olor de les coses noves, els ritmes que prenen protagonisme, el compartir arreu, la vida que s’expressa, el créixer constant, el crear que batega, el cant intern que emergeix,…

Un nou curs truca a la porta i amb ell noves experiències, aprenentatges, persones, sentiments,… ens esperen per ser viscuts.

Sento agraïment profund per la intensitat i la vida!!!

Ahir ens va deixar Louise Hay, un referent que m’acompanya en el meu camí des de fa molts anys. O sigui que arrenco amb les seves sàvies paraules 🙂 tot agraint-li el seu llegat i desitjant-li un molt bon viatge de retorn.

Bon setembre per a tots!

“Voy a cumplir 90 años este sábado. Elijo ver mi vida moviéndose en diferentes direcciones, todas ellas igual de buenas. Algunas cosas son incluso mejores ahora que en mi juventud. Mis años más jóvenes estuvieron llenos de miedo; en la actualidad mis días están llenos de confianza.

Mi propia vida realmente no comenzó a tener sentido hasta que estaba a mediados de mis 40 años. A la edad de 50 empecé mi carrera de escritora a una escala muy pequeña. El primer año hice una ganancia de 42 dólares. A los 55 años me aventuré en el mundo de las computadoras, lo cual me asustó pero tomé clases y vencí el miedo. Hoy tengo tres computadoras y viajo con mi iPad y iPhone a todas partes. A los 60 años tuve mi primer jardín. En este mismo tiempo me inscribí en clases de arte para niños y empecé a pintar. A los 70 y 80 era más creativa y mi vida continúa siendo cada vez más rica y plena.

Todavía escribo, doy conferencias, enseño a través de mis acciones. Estoy constantemente leyendo y estudiando. Soy dueña de una editorial muy exitosa y tengo dos organizaciones sin fines de lucro. Soy una jardinera orgánica dedicada. Cultivo la mayor parte de mi propia comida. Me encanta la gente y las fiestas. Tengo muchos amigos cariñosos. He viajado extensamente. También todavía estoy pintando y tomando clases. Mi vida se ha convertido en un tesoro de experiencias.

Quiero ayudarte a crear una idea consciente de tus últimos años, para que te des cuenta de que estos pueden ser los años más gratificantes de tu vida. Quiero que sepas que tu futuro es siempre brillante, no importa cuál sea tu edad. Mira tus últimos años convirtiéndose en tus años de tesoros.

En lugar de simplemente envejecer y renunciar y morir, vamos a aprender a hacer una gran contribución a la vida. Tenemos el tiempo, tenemos el conocimiento y tenemos la sabiduría para movernos por el mundo con amor y poder.

¡Da un paso adelante, utiliza tu voz, sal al mundo y vive!”

Con amor, Louise Hay.

Read More

Solstici d’estiu

Els cicles perduren i, de nou, el solstici d’estiu truca a la porta.

Cada solstici ens invita a parar, observar, connectar,…

Amb el solstici d’estiu arriba la nit més curta de l’any i el dia més llarg. La llum en la seva màxima expansió, la maduresa del cicle i la plenitud.

L’estiu ens invita a compartir, somriure, expressar, crear,… Després de tota la sembra i creixement, l’estiu ens invita a recollir els fruits, a gaudir, descansar, …

Cada solstici i equinocci ens recorden que som cíclics, que la vida són cicles, que ens expandim, creixem i transcendim en espiral,…

El solstici d’estiu ens invita a repassar, reconèixer, agrair, enfocar, desprendre’ns, integrar, obrir-nos,…

Et proposo agafar paper i llapis i, des del silenci i la interioritat, repassar on et trobes en el teu camí: Què has sembrat? Què has recollit? Cap on vols anar? Què vols deixar enrere? Què has après?

Obrir-se a la màgia del cicle, dansar amb els nostres propis ritmes i el ritme de la vida, agrair profundament i, sobretot, escampar llavors d’AMOR que possibilitin una vida sentida i plena de sentit per a tu i tota la humanitat.

Et desitjo un estiu ple d’instants viscuts i gaudits!

I recorda, mica en mica, el cicle portarà de nou canvis i el dia s’anirà escurçant i t’anirà invitant a entrar “Dins Teu”… per, d’aquí uns mesos, poder acollir la tardor.

Una abraçada, Roser

Read More

Eva en el Paraíso

Petites troballes boniques de compartir 🙂

Cuando Eva salió del Paraíso, se obsesionó con la idea de regresar a Él. 

Cada vez que se fijaba en los ennegrecidos edificios de la ciudad, en la suciedad de las aceras, en el hacinamiento o el ruido, cerraba los ojos y recordaba con angustia todo lo que que ya no tenía: un jardín exuberante con palmeras y árboles de frutas deliciosas, flores de colores vivos y pájaros exóticos, agua que brotaba de los manantiales subterráneos junto a un suelo de hierba esponjosa por el que caminar descalza… 

Eva sufría aquella ausencia desconsolada y eternamente incompleta. Adán y ella tenían una hipoteca, no podían abandonarlo todo e irse sin más. 

Mientras clavaba un póster del Jardín del Edén en la pared, prometiéndose ahorrar cada céntimo para el viaje de ambos, un viento gélido la sorprendió. Provenía de una verja abierta en su alma. Eva empujó la valla y se asomó con cautela. Las hierbas crecían salvajes entre cardúmenes y espinos en un terreno abandonado, rodeado por un enrejado lleno de óxido. La humedad y el frío le erizaron la piel. Eva se estremeció intranquila al vislumbrar el Jardín de su Ser. 

Durante muchos años ignoró aquel solar. Lo usó como trastero, y al dejar la verja abierta, permitió que desconocidos usasen el espacio sin respeto y arrojasen despojos. Pero los cardos le arañaban el alma cuando respiraba. Los trastos sonaban entrechocándose cuando se movía, y ella tiritaba destemplada por aquel frío. 

El Jardín del Edén la contemplaba desde el póster de la pared, hermoso e inalcanzable. Eva lo miraba y lo miraba sin saberse ciega… hasta que llegó el día en que realmente estuvo dispuesta a Ver. 

Fue entonces cuando caminó hacia su jardín interno. Ya no era una joven, los años le habían regalado valiosas perlas de experiencia. Nunca había conocido la paz ni el disfrute del momento presente. En su bélico perfeccionismo, siempre se había fijado en lo que le faltaba y en lo que estaba mal. Pero aquella vez, se arrodilló sobre la hierba y enterró su insatisfacción. Dejó de esperar a que llegasen semillas extraordinarias de tierras lejanas y plantó los frutos que ya comía. Sembró manzanas, aguacates, maíz, pipas, ciruelas y dátiles. 

Vio cómo otros entraban en aquel jardín y, en su inconsciencia, pisoteaban los brotes. Por ello, aprendió a cerrar la puerta y a elegir sus visitas. Comprendió que los vientos de ira y miedo devastaban su jardín, así que protegió los pequeños tallos y les dio calor con su cuerpo. Eva fue paciencia, Eva fue invernadero. 

Los días y los meses le enseñaron a vivir en el presente y a caminar siguiendo únicamente su propia armonía. Aprendió a soltar y a dejar ir. Celebró cuánto crecían sus plantas, sus árboles, sus lotos y orquídeas, en vez de compararlas con las del Jardín del Edén. Se llenó del olor de las flores y de la fruta que se pudre en la tierra. Cantó entre los árboles cuando aún no había trinos de pájaros. Encendió hogueras cada vez que volvió el frío. 

Eva nunca regresó al Paraíso. Eva se transformó en Paraíso.

Myriam Aram © Copyright de los textos: Myriam Aram

Font: Enlace

Read More

Benvinguda primavera…

De nou la primavera floreix i amb ella aquella energia de renaixement i creativitat. El dia s’allarga i el sol comença a acaronar amb escalfor i subtilesa. Els cicles es repeteixen constantment a la natura i dins de cadascú de nosaltres.

Escoltar els ritmes, les energies que acompanyen cada estació, la vida que batega a cada moment… Respirar profunda i conscientment, permetre que l’aire arribi a tot el cos per després despendre’ns-en i tornar-nos a omplir d’ell. Deixar-se gronxar per tots aquests moviments, i permetre senzillament que la vida ens visqui, amb acceptació, amor i un sentiment que ressona a quelcom “sagrat” i “màgic”.

Benvinguda primavera, després del llarg retir que ens ha brindat l’hivern acollint-nos dins seu per interioritzar i integrar, arribes per a permetre’ns aflorar de nou la intuïció i les ganes de crear i compartir.

Els meus millors desitjos perquè aquesta energia entrant us acaroni i us ompli de presència per així poder observar com la vida brota de nou omplint-nos de colors, cant, calidesa i llum.

Una forta abraçada, Roser.

Read More

Viure des de l’essència

A vegades la vida, sàvia com és, et truca a la porta i et regala experiències compartides plenes de sentit i profunditat.

Fa uns dies la meva bona amiga Núria va donar el meu telèfon a un grup d’amics que es troben sovint per profunditzar en diferents temes i créixer plegats. Enguany buscaven a algú que els acompanyés durant un cap de setmana en la descoberta dels seus irrenunciables personals.

Ha estat un repte i un plaer preparar la formació “Viure des de l’essència”, on junts hem pogut reflexionar de moltes coses i on hem experimentat i permès que la vida fos en aquest espai temps.

Núria, Enric, Roger, Marc, Jordi, Josep i Tomàs us vull agrair des del fons del meu COR aquesta trobada i tot el que en ella s’ha revelat en mi: una porta oberta i nova s’ha obert :-), mil gràcies!!!

No crec en les casualitats, sinó en les sincronicitats i els fils invisibles que ens uneixen durant el camí, crec en el sentiment profund que se sent quan dues ànimes es reconeixen: gràcies infinites per portar-lo al costat de casa, per compartir la vostra essència i per permetre que aquest “veure’ns” ens hagi apropat un xic més a qui som: espurnes de llum divines plenes d’amor expandint-se pel món.

Fins ben aviat i una forta abraçada,

Roser

Read More

He après…

Si miro enrere i repasso aquest 2016, molts aprenentatges importants s’han sumat i incorporat pel camí:

  • He après a escoltar el cor i tot allò que em xiuxiueja a cada moment. Des d’aquesta escolta la màgia esdevé i hi és constantment. Totes les emocions, pensaments, experiències i vincles són vehicles d’interioritat. I és important transitar-ho tot, sobretot allò profund que porto dins meu de vides i vides viscudes, per tal de poder desprendre-me’n i seguir caminant.
  • He après de la compassió en la pròpia pell, abraçant des del cor net i el que això possibilita.
  • He après que el cos parla quan no em permeto sentir i ser, quan rebutjo i em resisteixo, quan no visc. En definitiva, quan escullo el patiment.
  • He après que l’autenticitat té a veure en ser qui sóc des de la llibertat, sense por a la mirada de l’altre. Quan sóc, només i ha llibertat. L’essència no em pot ser robada, la qual cosa em fa entregar-me a la vida i confiar constantment.
  • He après a connectar-me per permetre. La connexió és el que brinda la creativitat i la vida en abundància.
  • He après que molts fils invisibles ens uneixen en el camí, que ens trobem en el moment adequat, amb les persones que cal, per fer, viure i aprendre quelcom.
  • He après a agrair i a estimar en profunditat qui sóc i què faig. Aprenc i agraeixo de totes les situacions viscudes i reconec i estimo a totes les persones que estan, han estat o estaran en el meu camí.
  • He après que totes les coses tenen el seu tempo, que a vegades cal viure en la collita i d’altres cal esperar en la sembra. Això m’ha fet abraçar cada etapa del cicle i per tant viure amb presència l’espera.
  • He après a no jutjar-me pels dons que m’han set atorgats, sinó a viure des d’ells per entregar-los amb compromís i responsabilitat.
  • He après que els judicis ens separen constantment, no hi ha ningú per sobre o per sota, tots caminem plegats. Així que, quan el judici emet dins meu, jo ja m’he sortit del meu centre i no visc des del cor.
  • He après que la línia a traspassar és fina, que l’ego és llaminer, i que fàcilment et rendeixes a ell i jugues al seu joc. Però es pot jugar des de la ignorància i patint o des de l’observació conscient i somrient, i això he fet aquest 2016, ser observadora del meu caminar, riure’m de tot allò que se m’escapa però veig, sorprendre’m per tot allò nou que ha vingut i esperar amb alegria tot el que la vida em té guardat per viure a través meu.
  • He après que he crescut molt, a voltes vides senceres en setmanes,… però l’univers és infinit, i em queda infinitat de coses per aprendre, sentir, créixer, viure,… i aquesta immensitat a voltes m’espanta i m’atrau. Però tinc clar que la vida vol ser viscuda amb tots els seus matisos i la puc rebutjar o la puc acollir, és qüestió d’escollir. Si l’acullo no m’estalviaré res, però viure-la és un viatge fabulós i fascinant que no em vull perdre, així que escullo acollir la VIDA amb consciència, responsabilitat, entrega, compromís i amor.

I a més a més, durant aquest 2016 he recuperat la meva nena interior, aquella que a vegades he tingut arraconada i en canvi és la que somnia, juga, riu, creu, es manifesta, estima,… i l’he batejada amb el nom d’Aiko que significa “nena estimada”. Us la presento:

Desitjo que aquest 2017 em porti molts nous aprenentatges, plens d’experiències, vincles i vida per seguir creixent, compartint, evolucionant i transcendint.

I tu, què has après, integrat o sentit durant aquest 2016?

Read More
Forma part de “Dins Teu”

Vols rebre els butlletins d’interioritat “Dins Teu”, recursos, entrades del blog, novetats, promocions i informació sobre les diferents activitats, tallers, formacions, teràpies i xerrades que es porten a terme?

SUBSCRIU-TE aquí:

.
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES

Les dades de caràcter personal que proporciones en aquest formulari seran tractades per Roser Farràs i Prat, responsable d’aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de dades personals que se’t sol·licita són per poder-te enviar butlletins d’interioritat “Dins Teu”, recursos didàctics, entrades del blog, novetats, promocions i informació sobre les diferents activitats, tallers, formacions, teràpies i xerrades que es porten a terme. La legitimació es realitza a través del consentiment de l’interessat. Les dades que facilites queden recollides en els servidors de mailrelay (CPC SERVICIOS INFORMATICOS SL). Pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, limitació i cancel·lació, tal i com es detalla a la Política de Privacitat. Pots consultar la informació addicional sobre el tractament de les dades personals a: Política de Privacitat.
Facebook
Twitter
Google+