reflexions

Exposició Valeri Farràs 2016

Benvinguts, benvingudes,

Em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres aquesta presentació. He estat dies donant voltes i voltes en com plasmar el què vull dir, he dubtat de si ho volia llegir o si ho deixava fluir en el moment. Tenia clar el què, però no el com… i finalment aquí estic, llegint allò que em surt del fons del meu cor.

Fa dos dies el pare em va dir que un pintor busca tota la vida el seu quadre, un que potser no trobarà mai, sempre el busca… 

El pare per mi és i ha estat un gran mestre pel què fa referència a la recerca del sentit de la vida. El pare m’ha ajudat a comprendre i integrar què vol dir la creativitat, què vol dir ser artista i què és això de l’art.

En els últims temps he estat observadora d’aquestes paraules per tal de poder copsar i anar més enllà, i és precisament el pare, la seva pintura i el seu fer que m’han ajudat.

He entès que en realitat l’artista no crea res, l’obra no li pertany. Què vull dir amb això? La creativitat és una experiència de connexió, l’artista neix quan un és capaç de connectar-se, abandonant possessions i egos, i és capaç de plasmar la seva veritat a través de la seva obra, i després ho entrega als altres. Per tant, per mi l’art i la creativitat són dues paraules que estan al servei de la humanitat. Quan el pare viu aquesta experiència la vida es manifesta a través d’ell i plasma a la tela el què ha vingut a compartir, amb els seus matisos i la seva bellesa, amb la seva mirada autèntica, amb el seu traç i els seus colors, amb la seva força i subtilesa. Quan està connectat, l’obra esdevé art, el procés creativitat, i els cors que contemplen es commouen perquè allò plasmat els mostra també la seva pròpia llum i la possibilitat de manifestar-la. Tots tenim la capacitat de connectar-nos, de crear i de plasmar la nostra pròpia obra, ho podem fer a través de la tela, l’escriptura, la parla, l’escolta, la presència,… ho fa el forner que connectat fa el pa i el serveix cada matí, la mare que acompanya i viu la maternitat, l’escombriaire que escombra conscient de la seva tasca i deixa la seva presència arreu on passa, el músic que amb cada nota et fa sentir i vibrar,…

Les persones com el Valeri ens recorden cada dia que això està a l’abast de tots. Cada traç creat des d’aquest estat no deixa indiferent… quina feina tant bonica, oi papa? El missatge que deixes és molt més subtil i esperançador. No només ho copsen els ulls, quan estàs connectat i ho entregues als altres, ho copsa l’ànima.

De fet: bellesa, entrega, amor, compromís, presència, autenticitat,… són valors humans que neixen del cor i possibiliten un món esperançador.

A vegades hi ha quadres que el pare els toca any rere any, n’hi ha d’altres que després de 30 anys tornen al cavallet i són transformats totalment, altres que queden a mitges i inacabats,… aquests quadres ens recorden que la vida és la recerca constant de la nostra autenticitat, de la nostra veritat, del nostre sentit… i que no sempre hi ha “eurekes”, sinó molts laberints a transitar ple de paisatges i emocions.

També vull dir que ets un papa humà, no perfecte, que rondines, t’equivoques, ensopegues, et refàs, et superes, estimes,… un papa ple de vessants i possibilitador… la teva persona és un mirall per veure la meva; els teus defectes, un reflex dels meus; les teves virtuts, un recordatori de les meves; i la teva professió una brúixola per quan em perdo.

No és l’obra que pintes el més important, sinó des d’on ets capaç de crear-la… Per això en aquest món no serveixen els imitadors, la xispa hi és o no hi és, la connexió hi és o no hi és,… i això és fantàstic, doncs l’obra ens diu “busca la teva veritat, jo et mostro la meva i l’estat des d’on ha estat creada perquè ara tu busquis la teva i des d’aquesta emoció la manifestis!”

A través dels teus ulls i de la teva vida, m’és més fàcil comprendre la meva… mil gràcies de tot cor, t’estimo infinitament.

I a la resta que avui ens acompanyeu, els millors desitjos perquè allò que veieu, sentiu, penseu i copseu durant el passeig per aquesta exposició us apropi a vosaltres mateixos, us commogui i us permeti ser la vostra versió més autèntica.

Deixeu-me acabar amb un petit fragment que vaig escriure fa uns mesos i que crec que té força sentit avui:

.

Potser no vivim la nostra vida, potser la vida no ens pertany… 

La VIDA és, la vida ens viu, es manifesta a través nostre amb totes i cadascuna de les experiències viscudes, amb cada emoció, amb cada pensament, amb cada vincle,… 

La VIDA ens transcendeix i evoluciona sense pausa.

La VIDA és, permet que et visqui!!!

Moltes gràcies a tots!

Read More

El respecte

El valor del respecte parteix del sentiment d’igualtat entre les persones. En ell reconeixem a l’altre com a digne, amb dret per escollir el seu propi camí.

I on comença el respecte? Només podem respectar a l’altre quan ens respectem a nosaltres mateixos, quan ens sentim dignes, quan hi ha acceptació. El respecte cap a un mateix és el primer pas per poder respectar els altres i el món on vivim.

Creure profundament en les capacitats, habilitats i vàlua que un mateix té dins seu és bàsic, així com creure en l’altre i en les seves capacitats, habilitats i dons.

El respecte per a l’altre i per a un mateix té a veure amb el reconeixement del nostre propi poder creador, té a veure amb la responsabilitat, la llibertat i la presa de decisions que traça camins diversos i diferents en cada persona,… té a veure amb la humilitat, la senzillesa i la consciència.

El respecte permet reconèixer-se a un mateix i a l’altre com a éssers únics, irrepetibles, valuosos,… El respecte entén la diferència dins la igualtat per ser qui som. El respecte permet ser, accepta, acull, inclou, suma…

El respecte és una llavor necessària per conviure en pau i equilibri, és essencial per practicar l’art de saber viure. En definitiva, és una llavor que permet que moltes altres llavors germinin,…

El tracte, el tacte, les mirades, les paraules, el to de veu, les expressions, l’escolta activa, la distància adequada, l’atenció, la presència, el diàleg constructiu, … formen part indispensable en la sembra d’aquesta llavor.

 

La sembrem?

  • Em sento digne de ser qui sóc? Reconec la meva pròpia vàlua? En què sóc valuós?
  • Reconec la vàlua dels altres? Els accepto?
  • Respecto el meu propi camí? Com?
  • Respecto el camí dels altres? De quina manera?
Read More

Petites coses que em fan feliç

La pluja mulla el terra, som tardor i el despreniment i l’espectacle de colors tot just acaba de començar.

Projectes nous que neixen, projectes que reprenen el seu rumb, projectes que comencen a gestar,…

En les petites coses hi rau la felicitat i els instants que m’omplen: el cafè matiner que et porta a descobrir noves persones plenes de llum i possibilitats, el bosc que amaga petits tresors que neixen d’ell, les tardes acompanyada de la millor companyia jugant i redescobrint la meva pròpia nena, els sopars compartits en família, les xerrades nocturnes que ens apropen amb el meu company, els somnis que porten missatges nous,…

M’agrada la immensitat que amaga cada instant, les petites coses buides d’expectatives que em fan feliç i em permeten viure present. M’agrada la meva vida, aquella que he creat al costat de les persones que estimo, aquella que segueix un sentit, un servei, un compromís.

M’agrada descobrir amb cada emoció, amb cada pensament, amb cada passa, amb cada relació,… coses de mi… coses de tots…

M’agrada viure aquí, fent el què faig, sent el què sóc, vibrant el meu propi camí i compartint-lo des de l’autenticitat, amb tots els matisos, agradables i desagradables, que cada pas m’ofereix.

Dins meu sento agraïment profund per la vida, pels aprenentatges constants, per les relacions viscudes, per l’amor que ens abraça, per l’ésser que m’habita, pel misteri que em despertat tot allò que desconec,… GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!

Read More

Encetant camins, una visió de vida

La vida és màgica i bella, un camp d’oportunitats per experimentar, retrobar-nos, ser i créixer.

Crec que des de que vaig néixer encetar camins és quelcom que porto a dins i que m’omple d’il·lusió i sentit. L’estat de calma i plenitud és el termòmetre per moure’m i desplegar. A voltes em perdo i retrobar el centre no sempre és experiència plaent… però hi torno i des d’ell la vida sempre continua…

Què he après en el meu camí de vida que pugui compartir?

  • Que el canvi només és possible des de dins, que tot comença per un mateix.
  • Que tot el que fem o deixem de fer té un impacte en un mateix, l’entorn i el món. 
  • Que som éssers creadors i creem la nostra realitat.
  • Que la vida és eterna i l’espai temps no existeix, tot és perfecte dins el tapís universal.
  • Que som éssers espirituals experimentant-nos en la condició humana.
  • Que tots som únics, especials, valuosos i diferents.
  • Que en essència tots som el mateix, tots som un, tots som llum.
  • Que és essencial conèixer-nos per estimar sense condicions ni judicis, per servir a través de la veritat que cadascú porta a dins i evolucionar, doncs aquesta és la gran tasca. 
  • Que es pot abraçar i estimar totes les persones i experiències que la vida et presenta.
  • Que allò que rebutges en l’altre, ho rebutges en tu.
  • Que no jutjar t’acosta a qui ets i et reporta pau i calma dins teu.
  • Que el cos, el pensament i l’emoció estan al servei de la nostra ànima.
  • Que la responsabilitat, la llibertat i la consciència es donen la mà.
  • Que la vida és bella en tots els seus paisatges, aprendre a viure-la és tot un repte.
  • Que integrar la mort a la vida és bàsic per perdre la por i viure amb sentit i presència.
  • Que tots tenim dons i missió de vida a desplegar.
  • Que pensar en gran, actuar en petit, sentir en present i agrair conscientment són ingredients per fer una bona recepta.
  • Que tot el que cerques està dins teu. 
  • Que és important seguir el cor i la intuïció, ningú més que un mateix sap el què és millor per a ell.
  • Que només ens podem valorar quan ens sentim lliures.
  • Que el patiment també forma part d’aquest aprenentatge i és possible viure’l des d’un lloc transformador i ple de calma.
  • Que comprometre’s a viure i a fer el què un ha vingut a fer obre camins inimaginables.
  • Que caminem plegats, no estem per sobre ni per sota, tots som iguals.
  • Que les decisions preses creen els camins que tracem, però les possibilitats de traçar camins són infinites.
  • Que Infinit és un símbol màgic que uneix i integra: dalt i baix, cel i terra, tu i jo, ell i ella, llum i foscor, dia i nit, bo i dolent, blanc i negre, … darrera la dualitat només hi ha unitat. Integrar-la i dansar amb ella és un aprenentatge per viure amb harmonia i equilibri.
  • Que el despreniment ens fa lliures i ens ajuda a transcendir dins l’evolució de la humanitat.
  • Que més enllà de la comprensió conscient, tot té un per a què i encaixa a la perfecció dins l’univers immens, invisible als ulls. La veritat sempre ressona dins el nostre cor. 
  • Que al final tot es defineix en una sola paraula i un sol aprenentatge: “AMOR” (en majúscules).

Read More

José María Herrera

psicòleg humanista i director de l’Institut Carl Rogers

Tinc 54 anys. Vaig néixer a Sabadell i visc a Barcelona amb la meva parella, Sumem Estic llicenciat en Econòmiques i en Psicologia. Sóc una persona d’esquerres que no sap a qui votar. Als polítics els falta congruència.

Connexió



La vida no es rendeix, tendim a desenvolupar-nos com a persones igual que la llavor tendeix a ser arbre. La psicologia humanista, branca fundada pel psicòleg nord-americà Carl Rogers, posa el focus a canalitzar les pròpies emocions a través de l’acceptació, l’empatia i la congruència mitjançant l’autenticitat en les relacions. “No es tracta de posar en pràc­tica tècniques de comunicació, ni de perdre’s en les bones intencions per acostar-me als altres, sinó d’integrar una visió diferent de la persona, i unes actituds per a la relació. Dirigit per Herrera, s’obre a Barcelona el primer centre Carl Rogers d’ Espanya per a la formació de psicoterapeutes, la psicoteràpia i el creixement personal.



Vostè era economista.

Sí, fins als 38 anys vaig estar focalitzat en la supervivència, a guanyar diners treballant.

Què li va passar?

Provinc d’una família molt humil, no vaig pensar mai que arribaria al batxillerat. El meu pare era pintor de parets, als 14 anys vaig començar a treballar pintant ratlles de pàrquing i ajudant la mare, que era cuinera en un restaurant.

Li va anar bé en la vida.

La mare em deia: “Tu has de ser bona persona, treballador i seriós”, i va ser com si m’ho ta­tuessin. Vaig tenir càrrecs de responsabilitat global en diferents entitats financeres. Feia el que sentia que havia de fer, però no era feliç.

Un contrasentit.

Vaig fer teràpia, vaig reflexionar, vaig deixar la feina i vaig poder permetre’m un temps sabàtic en el qual em vaig treure Psicologia. En un dels diversos màsters que vaig fer, impartit per l’ Institut d’ Interacció, vaig descobrir Carl Rogers i em va encaixar tot, vaig entendre què és el que m’estava passant.

Què va entendre?

El cost que tenia viure de manera incon­gruent. Vaig estudiar, vaig practicar, vaig ser docent a la Universidad de Comillas, i avui visc dedicat a la pràctica i la docència de la psicologia humanista des de l’ Institut Carl Rogers.

En què consisteix la psicologia huma­nista?

Carl Rogers (un dels psicòlegs més coneguts del segle passat, però molt poc entès), defensava una revolució silenciosa, que consisteix que les persones tornem a connectar amb el que realment som a través d’una relació autèntica.

Tots la desitgem.

Per tenir una relació autèntica, és igual de ­quina naturalesa (parella, amic, fill, metge pacient, professor alumne…), he de ser jo mateix, i ser jo mateix és una cosa molt complexa perquè hi ha parts de nosaltres que no veiem.

Per què és tan difícil?

Des de molt petits hem d’escollir entre ser estimats o ser nosaltres mateixos.

Sempre escollim el primer.

Sí, sempre un nen prioritzarà l’afecte, can­viarà el que faci falta per ser mirat abans que atendre el que sent; i així ens desconnectem del que som.

Però podem tornar a connectar…

Sí, a través d’algú que ens ofereixi una relació autèntica, perquè tenim una tendència innata a desenvolupar-nos com a persones de la manera més eficient possible; com les plantes. El que passa és que perdem aquell fil.

La llavor tendeix a ser arbre i no bonsai.

Rogers proposa que els professionals de relació d’ajuda, des de psicòlegs fins a educadors o sanitaris, trobin aquella congruència en ells mateixos perquè la gent que atenen se senti compresa i acceptada profundament, i a partir d’aquí tornin a connectar amb el que són. I que aquella taca d’oli es vagi estenent.

No et sents mai comprès i acceptat del tot.

Aquest és el mal de la nostra època, però hi ha un camí cap a això.

Com?

Tenint un espai vivencial en el qual em senti prou segur per poder explorar en mi mateix . L’impacte de sentir-se comprès és molt poderós. Però sovint es dóna la paradoxa que els professionals de la psicologia intentem ajudar gent a arribar a un lloc al qual nosaltres no hem arribat.

Doni’m més pistes.

Quan accepto el que realment sóc puc canviar, però per saber qui sóc necessito l’altre, així que cal buscar aquelles relacions autèntiques amb la parella, els amics, el terapeuta…

Això de buscar una relació autèntica pot ser molt frustrant.

Primer he de començar per mi, m’he de preguntar com estic. Si no em sento feliç, si hi ha una falta de motivació continuada, m’he de preguntar si la vida que estic vivint és la meva.

Pots passar-te anys amb aquest dubte.

Per això funcionen tan bé els grups de teràpia. Quan tu t’exposes i veus que els que t’envolten comprenen, connectes d’una altra manera amb la teva pròpia emoció.

Tot comença al parvulari.

Si els pares i educadors saben establir aquella relació autèntica no passarà. Cal adonar-se de la importància de canviar el focus d’atenció de “l’alumne problema” a “què és el que em passa a mi amb aquell alumne”. M’he de focalitzar en la relació que tinc amb els altres.

Jutgem molt alegrement.

És una defensa, el judici ens parapeta. Per obrir-se a l’altre primer t’has d’obrir a tu mateix. Tenim una personalitat rebuda i una elegida que respon al com vull viure.

Quin és l’element comú entre els seus ­pacients?

La desconnexió del que som. El viure amb un sistema de creences que considerem propi però que no ho és. La gent ve a teràpia perquè ho ha deixat amb la parella o perquè ha perdut la feina, i els agradaria que tu truquessis a la seva parella o al seu cap i li diguessis: “Però si aquest noi és formidable!”.

Estaria bé, sí.

Vénen perquè els resolguis la vida, però nosaltres treballem en com llegeixen la vida els passi el que els passi, perquè això és l’essencial. Sovint intentem aconseguir coses que no tenen a veure amb nosaltres, i això ens frustra.

Read More

L’empatia

Hi ha tantes llavors que podem sembrar a diari… llavors que possibiliten, llavors que acompanyen, llavors que ens permeten ser, llavors que ens fan créixer… llavors de vida…

En les petites coses s’hi amaga el sentit i la plenitud, l’harmonia i l’equilibri,… És tot un repte percebre la màgia que hi ha darrera de cada trobada, de cada fet, de cada gest, de cada persona,…

Ser sembradors de llavors de vida està a les nostres mans, et sumes a sembrar empatia?

L’empatia ens permet percebre l’experiència de l’altre, posar-nos a la pell de l’altre i sentir el què sent. En l’empatia el tu i el jo desapareix i la comprensió i el sentiment esdevenen un. L’empatia és integradora, uneix.

L’empatia ens acosta i desperta quelcom essencial per a l’ésser humà: la vulnerabilitat. Només essent conscients de la vulnerabilitat intrínseca ens podem obrir a aquesta experiència empàtica.

L’empatia requereix presència, vinculació, obertura, flexibilitat, atenció,… en definitiva, ens humanitza.

És una llavor de vida necessària en el nostre camí, una llavor que podem practicar, fer créixer i sembrar arreu.

Per practicar l’empatia necessitem està oberts al sentir de l’altre, no tenir por del vincle i deixar els nostres prejudicis fora. La confiança i el respecte l’acompanyen en tot moment.

L’empatia és sanadora i necessària en el procés de creixement mutu, sigui a nivell personal o professional.

La sembrem?

  • Si repasses els 3 últims dies de la teva vida, a on has sembrat aquesta llavor? Què pots fer per sembrar-la més sovint? 
  • Quin potencial té aquesta llavor? 
  • Què reculls quan la sembres i en tens cura? 
Read More

Dies d’estiu…

I de nou arriben els dies d’estiu, aquells que estan plens d’instants especials, colors, sol, converses, tardes llargues i vespres càlids.

Acaba l’escola, Sant Joan truca la porta i amb ell la flama, la foguera i els petards donen la benvinguda a la nova estació juntament amb la trobada amb l’altre i l’inici de les vacances,…

M’encanten els cicles vitals, allò que aporta cadascun, l’alegria del canvi i la transformació. Fluir amb la vida, el meu interior i descobrir cada pas amb admiració, passió i amor.

Cada estació té els seus aprenentatges, la seva vida, la seva bellesa, els seus moments.

Amb l’estiu arriba el temps d’expandir-se, florir, donar fruits, tancar cercles.

Bona entrada d’estiu, que la màgia us embolcalli amb terme de possibilitats i vida, sigui quina sigui la realitat que cada dia se’ns presenti per viure 🙂

Una abraçada de llum!

Read More
Forma part de “Dins Teu”

Vols rebre els butlletins d’interioritat “Dins Teu”, recursos, entrades del blog, novetats, promocions i informació sobre les diferents activitats, tallers, formacions, teràpies i xerrades que es porten a terme?

SUBSCRIU-TE aquí:

.
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES

Les dades de caràcter personal que proporciones en aquest formulari seran tractades per Roser Farràs i Prat, responsable d’aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de dades personals que se’t sol·licita són per poder-te enviar butlletins d’interioritat “Dins Teu”, recursos didàctics, entrades del blog, novetats, promocions i informació sobre les diferents activitats, tallers, formacions, teràpies i xerrades que es porten a terme. La legitimació es realitza a través del consentiment de l’interessat. Les dades que facilites queden recollides en els servidors de mailrelay (CPC SERVICIOS INFORMATICOS SL). Pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, limitació i cancel·lació, tal i com es detalla a la Política de Privacitat. Pots consultar la informació addicional sobre el tractament de les dades personals a: Política de Privacitat.
Instagram
Facebook
Twitter