Llibertat…
Sólo es libre quien hace lo que ama. Sólo es libre quien sigue la voz de su alma. Sólo es libre quien escucha el silencio que habla. Sólo es libre quien su propio don por el mundo derrama. – Arnau de Tera –
El meu pare…
A vegades et diuen que hi ha coses que no podràs tornar a fer, a vegades la vida està plena d’obstacles que no són més que oportunitats per conèixer-te, valorar-te, superar-te, estimar-te,… I mica en mica, quan un decideix viure, aprèn de les seves possibilitats, es posa reptes, aprèn a acceptar, a caminar de nou,… i llavors la màgia esdevé! Després de molts anys, el puig de la Caritat t’ha esperat per acollir-te, en un dia preciós i net. T’admiro,…
Educar
Preciós poema sobre educar :), que el gaudiu!!! Educar es lo mismo que poner un motor a una barca… Hay que medir, pensar, equilibrar… y poner todo en marcha. Pero para eso, uno tiene que llevar en el alma un poco de marino… un poco de pirata… un poco de poeta… y un kilo y medio de paciencia concentrada. Pero es consolador soñar, mientras uno trabaja, que ese barco, ese niño, irá muy lejos por el agua. Soñar…
Cosmètica natural
Remenar, crear, provar, tornar-hi… Quelcom de dins es connecta a coneixements ancestrals i es desperta la màgia i la connexió amb la natura. M’encanta experimentar amb ingredients naturals i jugar a fer les meves pròpies cremes facials i corporals! Perfeccionant fórmules… Aquí la prova d’avui: Crema per a pells sensibles: amb oli de coco, calèndula, lavanda i camamilla 🙂 Una abraçada plena d’ALQUÍMIA, Roser – Març 2016
Canvi, tot és canvi…
. Canvi, tot és canvi constant. La vida és moviment, fluïdesa, dansa, art, música, flexibilitat, experiència, despreniment, renaixement, color,… la vida és. Viure és acceptar el canvi constant, abraçar el que és. Viure és presència, reconeixement, SER.
Sssssss…
El fruit del silenci és l’oració. El fruit de l’oració és la fe. El fruit de la fe és l’amor. El fruit de l’amor és el servei. El fruit del servei és la pau. Teresa de Calcuta . Des del silenci interior em retrobo i em reconec, des del silenci interior una confiança en la vida i l’essència sorgeix, el cor s’exalta i estima. I estimant es pal·lia el dolor i es serveix a l’altre. I cada mà que s’estén possibilita un…
Por quién doblan las campanas
¿Quién no echa una mirada al sol cuando atardece? ¿Quién quita sus ojos del cometa cuando estalla? ¿Quién no presta oídos a una campana cuando por algún hecho tañe? ¿Quién puede desoír esa campana cuya música lo traslada fuera de este mundo? Ningún hombre es una isla entera por sí mismo. Cada hombre es una pieza del continente, una parte del todo. Si el mar se lleva una porción de tierra, toda Europa queda disminuida, Como si fuera un promontorio o la casa de…
